L’ AUTOR

El 1945, a Santanyí, poble del sud de Mallorca conegut entre altres coses pel contraban que s’hi feu gràcies a agosarats homes de mar, va néixer Antoni Vidal Ferrando, fill d’una família humil. Li va tocar de ser un infant malaltís que combaté les moltes hores de repòs involuntari amb la lectura gràcies al llibres que li feien a mans uns enquadernadors catalans que estiuejaven al poble. Va tenir la sort de conèixer Bernat Vidal i Tomàs, farmacèutic del poble, poeta i mestre de bona part dels escriptors dels anys cinquanta, que el guià en l’aprenentatge de l’amor per la llengua pròpia i pel país, una coneixença tan important com la que va fer el 1961 d’un altre santanyiner il·lustre, Blai Bonet, que li contagià la seva ambició literària.

Vidal Ferrando ha tengut una altra gran passió a banda de la literatura, que és l’ensenyament. S’hi dedicà des dels devuit anys, quan aprovà les oposicions de mestre que el varen conduir a Maó durant tres anys de militància antifranquista a través dels moviments d’agitació cultural i d’estudi com a alumne lliure a la Universitat de Barcelona. Tot i això, el trasllat a Mallorca el 1967 comportà un canvi d’expedient i deixà la filologia per la història general. Mentre estudiava i feia de mestre va tenir dos fills i no va ser fins el 1978 quan va tenir el títol de llicenciat. Així doncs, la història es converteix en una altra passió: n’és investigador, divulgador, i ha mirat de treure’n sempre els màxims recursos per ensenyar a explicar-la.

La literatura havia quedat una mica de banda pel que fa a la creació amb el retorn a l’illa i amb la malaltia i mort del seu mestre Bernat Vidal i Tomàs. Fins que el 1984 torna a les musses i comença de nou l’escriptura. Cinc anys després ja tenia cinc llibres publicats, tots guanyadors de premis literaris de prestigi. Des de llavors, ençà ha publicat deu poemaris, el darrer dels quals, Gebre als vidres, ha estat publicat també per l’editorial Meteora, i una trilogia novel·lística que vol ser un gran tríptic sobre la Mallorca del segle XX, formada per Les llunes i els calàpetsLa mà del jardiner i L’illa dels dòlmens i que ell mateix defineix així en una entrevista amb Antoni Planas: “El més difícil per a un creador és conèixer la seva obra, perquè un ésser humà i l’obra que fa són indissociables. A pesar d’això, crec que la meva obra es caracteritza fonamentalment per l’amor a les paraules. L’art són les formes i aquestes en literatura són la manera en què s’utilitzen. El més important per a un escriptor no és allò que es diu, sinó com ho diu. Si dónes més importància al que dius que a les formes és que ets un assagista, un articulista o un científic, però no un escriptor”. Amb els relats de Els miralls negrestorna als escenaris més durs de la seva Mallorca.

Les seves principals obres són els poemaris
El brell dels jorns. Gandia: Ajuntament de Gandia, 1986. Premi Ausiàs March de Poesia 1985.
Racó de n’Aulet. Palma: Moll, 1986. Premi Ciutat de Palma de poesia, 1985.
A l’alba lila dels alocs. Palma: Moll, 1988. Premi Bernat i Vidal de Santanyí, 1988.
Els colors i el zodíac. Palma: Moll, 1990. Premi Ciutat d’Elx de poesia, 1987.
Cartes a Lady Hamilton. Barcelona: Columna, 1990. Premi Ateneu de Maó.
Calvari. Alzira: Bromera, 1992. Premi Cavall Verd.
Bandera blanca. Barcelona: Proa, 1994. Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona
El batec de les pedres. Barcelona: Edicions 62, 1996. Premi Ciutat de Palma.
Cap de cantó. Barcelona: Proa, 2004.
Gebre als vidres. Barcelona: Meteora, 2012.

El dietari ‘Amors i laberints’. Ensiola 2010. Premi Faula de la Crítica.

I les novel·les 
Les llunes i els calàpets. Palma: Moll, 1994.
La mà del jardiner. Barcelona: Edicions 62, 1999. Premi Sant Joan de Novel·la
L’illa dels dòlmens. Muro: Ensiola, 2007. Premi de la Crítica Serra d’Or.
Cicle d’Almandaia: Les llunes i els calàpets / La mà del jardiner / L’illa dels dòlmens. Pollença: El Gall, 2015.
Els miralls negres. Barcelona: Meteora, 2013.
-La ciutat de ningú. Barcelona: Meteora, 2016.